Índex
Marta Selva.: «La violència de gènere afecta tot l'entorn de la víctima»
Enguany s'han registrat dues morts menys que l'any passat, però nou vides continuen sent moltíssimes. Què està fallant?
-«S'han aconseguit moltes coses, com ara que es multipliquin les consultes fetes al telèfon d'atenció i que s'incrementi el nombre de dones que decideix denunciar el seu agressor, i això vol dir que la sensibilització dóna resultats. Però hem de continuar treballant en aquesta línia perquè, tal com assenyalen les dades, el 60% de les víctimes mortals no havien denunciat abans l'agressor. Les dones han de saber que tenen tot el dret a viure sense violència i que no estan obligades a suportar aquest tipus de situacions.»
-La llei del dret de les dones per a l'eradicació de la violència masclista facilita que les víctimes entrin en el circuit d'atenció sense necessitat d'haver presentat una denúncia.
-«Una dona pot trigar fins a deu anys a denunciar aquesta situació. Per això, la normativa estableix que es pugui utilitzar un informe mèdic o psicològic elaborat per una persona col·legiada per tal que la víctima pugui accedir a recursos com ara l'atenció psicològica i jurídica. A més a més, aquesta llei impulsarà un model molt més coordinat i integral que no només anirà adreçat a les dones maltractades sinó també a les persones del seu entorn que en resultin afectades: fills, filles i gent del cercle íntim.»
-Més de la meitat dels homes denunciats tornen a agredir la víctima. Com s'ha de treballar amb aquest col·lectiu?
-«Malgrat que ja existeixen iniciatives municipals i tallers realitzats des de les presons i adreçats a aquest col·lectiu, encara ens trobem en un període de validació dels resultats d'aquests programes.»
-Quina és la realitat d'aquest tipus de violència entre les dones immigrades?
-«La violència masclista afecta igual dones de totes les condicions i cultures. La diferència és que aquest col·lectiu no té la mateixa xarxa social que una persona nascuda a Catalunya. Per tant, és imprescindible fer intervencions informatives adreçades a aquest segment de la població.»
-La llei també inclou un fons de garantia que es farà càrrec de les pensions alimentàries i compensatòries que no hagin estat pagades per l'excònjuge. Quan entrarà en funcionament?
-«Està previst que el desplegament reglamentari d'aquesta mesura -a la qual inicialment es destinaran 10 milions d'euros i que està adreçada tant a aquelles dones que han estat maltractades com a les que no han estat víctimes de violència masclista- es faci durant el segon semestre del 2009. Aquest pas servirà per establir els barems de suport, que prioritzaran l'ajuda a dones de rendes baixes i mitjanes.»
-El debat sobre l'avortament genera un gran interès social. Què en pensa?
-«Jo considero que la despenalització de l'avortament, tal com proposa l'informe que va ser elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya, seria un pas molt positiu. Jo crec que tots i totes entenem que no es tracta d'una decisió fàcil.»
Enguany s'han registrat dues morts menys que l'any passat, però nou vides continuen sent moltíssimes. Què està fallant?
-«S'han aconseguit moltes coses, com ara que es multipliquin les consultes fetes al telèfon d'atenció i que s'incrementi el nombre de dones que decideix denunciar el seu agressor, i això vol dir que la sensibilització dóna resultats. Però hem de continuar treballant en aquesta línia perquè, tal com assenyalen les dades, el 60% de les víctimes mortals no havien denunciat abans l'agressor. Les dones han de saber que tenen tot el dret a viure sense violència i que no estan obligades a suportar aquest tipus de situacions.»
-La llei del dret de les dones per a l'eradicació de la violència masclista facilita que les víctimes entrin en el circuit d'atenció sense necessitat d'haver presentat una denúncia.
-«Una dona pot trigar fins a deu anys a denunciar aquesta situació. Per això, la normativa estableix que es pugui utilitzar un informe mèdic o psicològic elaborat per una persona col·legiada per tal que la víctima pugui accedir a recursos com ara l'atenció psicològica i jurídica. A més a més, aquesta llei impulsarà un model molt més coordinat i integral que no només anirà adreçat a les dones maltractades sinó també a les persones del seu entorn que en resultin afectades: fills, filles i gent del cercle íntim.»
-Més de la meitat dels homes denunciats tornen a agredir la víctima. Com s'ha de treballar amb aquest col·lectiu?
-«Malgrat que ja existeixen iniciatives municipals i tallers realitzats des de les presons i adreçats a aquest col·lectiu, encara ens trobem en un període de validació dels resultats d'aquests programes.»
-Quina és la realitat d'aquest tipus de violència entre les dones immigrades?
-«La violència masclista afecta igual dones de totes les condicions i cultures. La diferència és que aquest col·lectiu no té la mateixa xarxa social que una persona nascuda a Catalunya. Per tant, és imprescindible fer intervencions informatives adreçades a aquest segment de la població.»
-La llei també inclou un fons de garantia que es farà càrrec de les pensions alimentàries i compensatòries que no hagin estat pagades per l'excònjuge. Quan entrarà en funcionament?
-«Està previst que el desplegament reglamentari d'aquesta mesura -a la qual inicialment es destinaran 10 milions d'euros i que està adreçada tant a aquelles dones que han estat maltractades com a les que no han estat víctimes de violència masclista- es faci durant el segon semestre del 2009. Aquest pas servirà per establir els barems de suport, que prioritzaran l'ajuda a dones de rendes baixes i mitjanes.»
-El debat sobre l'avortament genera un gran interès social. Què en pensa?
-«Jo considero que la despenalització de l'avortament, tal com proposa l'informe que va ser elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya, seria un pas molt positiu. Jo crec que tots i totes entenem que no es tracta d'una decisió fàcil.»
